Mai havia sabut ben bé, si era allò el que volia, però allà es trobava, a la mateixa taula de sempre, esperant que alguna cosa l'inspirés.
La cafeteria era ben plena, i només quedava lliure la cadira que acompanyava la taula on ella es trobava.
El ritual era el de sempre. Com cada dia, va demanar-se un cafè amb gel, que com seria d'esperar es deixaria intacte a sobre de la taula. Prende cafè i deixar-lo intacte a sobre de la taula la feia sembla més interessant, li donava aquell toc d'exostisme que tant necessitava.
A la bossa, sempre portava un llibre. Un llibre que mai havia començat a llegir. Simplement el portava perquè quedava bé seure en una taula d'una cafetria a llegir la gran novela de la temporada.
De tant en tant, també combinava tota aquesta parafernalia amb una conversa pel mòbil, que obviament mantenia tota sola. Acuradament ja s'havia encarregat de posar-se l'alarma per al moment just en què el cambrer li serviria el cafè. Tot ben cuidat, tot enllestit. Tot controlat.
La seva vida, no deixava de ser una plantilla del que sempre havia volgut que sigués.
Sabia que tot allò no era més que un teatre, però necessitava de la funció per sentir-se algú. Mai havia tingut cap oportunitat en la vida, i d'aquesta manera, creia que hi tenia un lloc.
