un tros de mi...

Nadal!!

2009-12-23T14:41:00.000-08:00

I un any més, arriba Nadal...
Nadal em fa pensar en tothom que m'envolta i que és o ha estat important per a mi.
Mai hi ha un Nadal idèntic a l'anterior, perquè mai som tots els que hi erem abans i perquè cada any s'engrandeix o canvia el cercle que ens envolta.
No obstant això, sempre tens gent fantàstica al voltant!

Bon Nadal a tots i a totes els/les blocaires
Un petonet ben gros de part de la Mi!!

I demà... a fer cagar el Tió!! ( ja li heu donat de menjar?)

Reorganitzem-nos

2009-12-22T15:04:00.001-08:00

Amb el post anterior, em despedia d'una bonica experiència. D'una amistat inassolible... XD
Tot té un principi i una fi... i au!! Bon Vent i Barca Nova, no?

Al que volia anar.
Avui... quin viatge més maco que he fet.
He agafat el tren , en direcció cap a casa. Tot ha estat molt de sobte... Diguem que no tenia intenció de marxar avui, però les coses han fet favorable la meva marxa inesperada.. i au! jajajaja Arribar a casa a les 18:45, fer-me la maleta a empentes... si la veiessiu... ajajaj tot tirat a dins.. de qualsevol manera.... tancar la maleta a base de salts ( i no és broma) i... omplir una bossa de muntanya.. ( hi porto la pilota medicinal de 3k per a entrenar aquest nadal.. ahh! i el portàtil... a les 18:55 sortia de casa direcció l'estació... Au a corre cuita.. però és clar, tant carregada... he perdut el tren que pretenia agafar per 1 minutt... us ho podeu creure?? Total, que no m'ha quedat més que esperar al seguent tren... que havia d'arribar a les 19:58 i que ha arribat a les 20:17... la Renfe ja ho té això.
Mentre esperava he llegit un llibre, de fet, l'he començat.. i l'he acabat abans d'arribar a Barcelona, ja l'havia acabat, val a dir que era curtet, però... ostres.. feia temps que no llegia ambtantes ganes! Un cop he arribat a Sants.. au fes trasbord.. i m'he trobat amb una amiga del poble i.. la de peripècies que ens arriben a passar... hora i mitja parlant de tot.. quins farts de riure.... i és que... a vegades... viatjar en tren és tota una paròdia que val la pena, no creieu?

Total que a les 23:35 arribava al destí... XDDDDD

Blau

2009-12-16T16:57:00.000-08:00

Blau,

avui ja no em somrius

i tampoc et miro

avui no hi ets...

Tant ha plogut?

Recordo el blau del cel

intens,

el mar somrient,

els dies de vent

que em feien voleiar els cabells.

Recordo la boira,

i les orenetes

i el reflex del far als teus ulls.

Recordo la pluja

sota un paraigues,

i recordo aquells braços que m'aixoplugaven.

I ara ja no hi ets, Blau,

Ara has volat.

I t'has oblidat de dir-me adeu,

Com si mai hagués existit.

M'has decebut.

QUè maca que és...

2009-12-06T14:04:00.000-08:00

Porto tota la tarda escoltant aquesta cançó... i no em canso.. i no em cansa...

M'he enamorat d'ella... la sento tant aprop... crec que m'acompanyarà uns dies en el meu viatge... en el meu dia a dia...

aquí us la deixo!

River Flows in You

Què acabeu de passar un bon pont! Un petonet des del meu petit troç de mi ( mateixa)

Un cafè amb gel, sisplau.

2009-11-16T05:38:00.000-08:00

Mai havia sabut ben bé, si era allò el que volia, però allà es trobava, a la mateixa taula de sempre, esperant que alguna cosa l'inspirés.
La cafeteria era ben plena, i només quedava lliure la cadira que acompanyava la taula on ella es trobava.
El ritual era el de sempre. Com cada dia, va demanar-se un cafè amb gel, que com seria d'esperar es deixaria intacte a sobre de la taula. Prende cafè i deixar-lo intacte a sobre de la taula la feia sembla més interessant, li donava aquell toc d'exostisme que tant necessitava.

A la bossa, sempre portava un llibre. Un llibre que mai havia començat a llegir. Simplement el portava perquè quedava bé seure en una taula d'una cafetria a llegir la gran novela de la temporada.

De tant en tant, també combinava tota aquesta parafernalia amb una conversa pel mòbil, que obviament mantenia tota sola. Acuradament ja s'havia encarregat de posar-se l'alarma per al moment just en què el cambrer li serviria el cafè. Tot ben cuidat, tot enllestit. Tot controlat.

La seva vida, no deixava de ser una plantilla del que sempre havia volgut que sigués.
Sabia que tot allò no era més que un teatre, però necessitava de la funció per sentir-se algú. Mai havia tingut cap oportunitat en la vida, i d'aquesta manera, creia que hi tenia un lloc.

I ara, què em queda?

2009-11-11T14:02:00.000-08:00

Necessito cridar, però l'afonia pot amb mi.
Necessito plorar, però les llàgrimes ja no em cauen.
Necessito sentir, però els sentits se m'han atavalat.

I ara... què em queda?

Empasso lentament les últimes gotes d'optimisme que em quedàven. Aixeco cap, em poso de peu i continuo avançant.
No se si avanço o si planejo, ni tan sols sé si divago pel mon deixant-me portar per la massa incandescent que camina al meu voltant.
Tot té sentit, però res m'importa.
M'adono de tot això i em sento incapaç de fer-hi res.
Sembla que m'estigui consumint més ràpid del que voldria.

Feia temps!!

2009-08-24T11:47:00.000-07:00

Feia temps que no escrivia...
No sé perquè... però ultimament m'han passat moltes coses... i he necessitat desconectar.
A vegades, vols fer el cor fort i dir " no passa res"!! Però... què coi! No som de pedra... i si que passa, sí!
Però sabeu què? doncs que us he anat llegint, perquè si mé sno... formeu part del meu blog, sense vosaltres, segurament no escriuria... i escriure m'allibera.

Aviat tornaré, després d'estar un estiu entre els meus, aviat els tornaré a abandonar.. i... que voleu que us digui.. ho necessito més que mai!

A part de tot això.. uahh!! ket estiu he acabat moreneta... tot sigui per la tonteria de que es casa ma germana i vull estar mulata ( encara em queda moltíssim per estar negrilla.. però.. "ahí estamos"!)

En fi... vai a fer-me algo de sopar... i avui.. a dedicar temps al meu treball de master.. que la setmana que ve ha d'estar més que enllestit.. i de moment.. només té forma.. li falta el color.
Gràciessss a tots els que us hi passeu

NIT DE GLÒRIA!!

2009-05-03T03:46:00.000-07:00

I ahir... quin gran partit!! Partit gairebé orgàsmic!!
Indescriptiblee!
birretes, barça... una nit memoriable!!!!
I mentrestant.. au blankets.. k us toki namiketa el sol...!
Vaig trobar a faltar el moment "cannavaro" amb els pals de la porteria.. però tot ia ixí... GRAN PARTIT! Un 2-6 geniaaal!

Vora el mar

2009-04-13T13:33:00.000-07:00

Ahir, caminaba, vora el mar.
La brisa li pentinava els cabells.
Li agradava l'olor a mar... l'olor a mediterrani. Jeia a la sorra, sola, sense res més que un llibre, i llegia. Sempre s'havia preguntat perquè li agradava tant aquella sensació freda a la cara, aquell vent tremolós entre els seus pensaments, i aquella soledat que l'acompanyava en les seves tardes de somnis. Llegir era el que més se li assemblava a somiar, deia sempre amb una rialla d'orella a orella. I allà la trobaves sempre, asseguda, descalça, cara al mar, amb un llibre a la mà, contemplant a estones el llibre que tenia a les mans, a estones allò que l'envoltava.

No se ben bé perquè.

2009-03-18T12:53:00.000-07:00

No se ben bé perquè... però necessito agafar aire i volar.
Sento que algo m'opressiona.
Sento que no tinc prou forces.
Sento que necessito uns dies per a pensar, per a sentir, per a volar... per riure.

FELICITATS XITUS

2009-03-11T15:44:00.000-07:00

Bé, avui he pensat.. em sona que d'aquí poc és l'aniverari d'en Xitus... i m'he dit.. vés a mirar al seu bloc a veure quan és!
I.. uahhh!! menys maaal! perque és avuiii!!
PER MOLTS ANYS XITUUUS!
Tot i que ara faci temps que no xerrem... em recordo de tu!!
un petonet beeen grooos!I que acabis de passar un bon NATALICII!!!
kuidaat!

Música... la meva...

2009-02-27T04:55:00.000-08:00

A voltes, vaig caminant pel carrer i començo a riure.
Camino amb el meu mp3... i em fa reviure sensacions, records que tinc guardats en les cançons.. i a voltes em recorden a gent que ja no hi és... a vegades em recorden a fets que m'han fet riure un munt... records.. ple de records... que em fan anar caminant sola, però acompanyada... per això, quan no duc el meu mp3... em sento més sola que mai... perquè no tinc amb qui interactuar, encara que quan interactiu amb ell, sigui des de la meva imaginació.
Vaja.. tot un món el de la música que cadascú escolta en lo seu món.

suspir

2009-02-20T12:12:00.000-08:00

i torno a ser una nina de fil...
i torno a penjar d'un drap, torrat, i enverinat...
i m'han tornat a fer caure...

Respiraré fort, i m'alçaré...
encara em queda molt per volar.

uan sembla que hi ha algú que et dona escalfor... de cop arriba l'hivern... com pots ser una tant il·lusa?
Cansada, de tornar a ser una nina de fil, que penja d'un drap, torrat, i enverinat.

tu i jo

2009-02-15T12:45:00.000-08:00

Avui el sol m'ha parlat.
L'escalfor no deixa que passi fred.
els rajos de llum es barregen amb l'aire que respirem.
M'agrada quan som un nus.

I AVUI FAIG ANYS!!

2009-02-12T00:41:00.000-08:00

Bé... no sé si algú segueix aquest bloc encara, o si ha quedat en l'oblit, però aquí estic , escrivint-hi.
I perque avui? doncs perquè em ve de gust.
Avui faig anys. Sí!!! Tants com 24, que per alguns en serán uns quants i per d'altres sàn "la flor de la vida!" jejeejej
Doncs aquest any torno a celebrar el meu aniversari. I realment em fa il·lusió.
Fa un parell d'anys, el 7 de febrer es va morir mon cosí, i des de llavors, semper ue arriba el meu aniversari, m'entra molta angoixa i no em ve de gust de celebrarlo, però aquest any, n'he tingut, m'ha vingut de gust! i tot i estar lluny dels meus amics e sempre, ho celebraré amb els meus nous amics. jejeje
Bé, no sé, a part tb m'agradaria fer una petició als senyors reis mags... ajajaj SE m'ha espatllat l'ordinador ( ara etsic a la biblio des d'un portàtil d'aquests de prèstec) Si us plau, porteu-me'n un de nou! jajajaj < poder ser, abans de reis! prometo portarme superbé! jjajaja
En fi, només queda dir-me una cosa: PER MOLTS ANYS!! :)

un petonet

(quin escrit més EGO que acabo de fer, oi?)

Ella

2009-02-01T08:57:00.000-08:00

De cop i volta, va adonar-se del que li passava realment.
Va tornar sis mesos enrrere, i va començar a recordar tot el que li havia passat.
Es va veure a l'inici de la nova aventura. Amb les maletes, descarregant i omplint el seu nou pis. Un pis molt cèntric, la veritat.
Aquell mateix dia, havia arribat amb l'avió a l'aeroport. Tren, Metro.... i ja es trobava davant de casa seva.
Va obrir la porta, la porta del que seria la seva nova casa.
La seva habitació, era buida.
De cop, va escoltar veus, éren els seus companys, en Max i l'Adrià. Van donar-li la benvinguda.
Ella, va saludarlos i es va posar a desfer la maleta. Ho duia tot tant comprimit.... que al estirar de la cremallera, la tapa de la maleta va saltar de cop!
Va trucar-lo. A ell... Només coneixia a dues persones, i va triar-lo.

BON ANY A TOOOTS!

2009-01-01T06:38:00.000-08:00

SÉ QUE NO TINC PERDÓ.. QUE US HE TINGUT ABANDONATS... però no és ben bé del tot cert. No sé perque... però no em venia de gust escriure-hi.. però us he anat llegint de tant en tant.
Per aquest 2009, em proposo no deixar tant de temps sense escriure aqui. Al meu blog...
Sabeu? potser sembla una tonteria.. però el blog m'ha ajudat bastant!! El fet d'escriure i que algú que no et coneix et llegeixi, et donio consells o simplement et deixi una petita empremta que et fa sentir un "ei!! estic aquí"! Això.. és MOLT GRAN!!

PER AQUEST 2009 NOMÉS US DESITJO DUES COSES: TOT I RES. US DESITJO TOT ALLÒ QUE US FACI FELIÇ, I RES QUE US FACI PATIR! UN PETONET MOOOLT GRANN!!
I gràcies per aquest meu primer any amb vosaltres!! No us oblideu de mi ehh! jo no ho faig de vosaltres!

Ells

2008-11-08T03:29:00.000-08:00

Amb ells volo... amb ells somio
Ningú diria mai que signifiquen tant per a mi, que són el meu jo, que formen part de mi.
Perquè els estimo, encara que molts penseu que estic tonta per dir-ho.
Per ells, els meus patins, que tant m'han acompanyat al llarg de la meva vida.
Per ells que em fan somriure quan estic trista.

Santa Tecla

2008-09-25T10:56:00.000-07:00

Bé, primer de tot dir, que em sap greu haver-vos tingut una mica descuidats, però al pis encara no tenim internet.
Val a dir que hane stat uns primers dies genials, tot i que alguna decepció amb algú m'he emportat.
Crec que he guanyat molt més que no pas el que hagi pogut perdre ( que d'altra banda tampoc he tingut mai).
Hi ha hagut gent que m'ha demostrat estar allà i no deixar-me sola en cap moment, i això s'agraeïx, i més quan marxes a una ciutat on no hi tens ningú.
Estic contenta d'haver fer aquest pas i marxar.
I Tarragona.. és preciosa... ( no tant com Granada),però crec que hi estaré genial.

(avui he vingut a casa, i fins dilluns no torno a tarragona ejejje per això he pogut escriure)

Dillus m'instal·lo!!

2008-09-13T15:36:00.001-07:00

Per fi... dilluns m'instal·lo al meu nou pis.
Aquest any vaig a Tarragona a fer un Master ( espero que m'agafin tot i k fins l'octubre no ho sabré), i m'he buscat un pis compartit on viure.
Dilluns m'instal·lo per fi.
A veure què tal em va...
Pel que fa tema casa... cada cop pitjor... menys mal que només em queden unes 36 hores.

2008-09-08T05:53:00.000-07:00

Günter Kunert

[...]

Em pregunten encara,
de què ve que tinc por,
i jo confesso: ve
del fet que n'he tinguda

[...]

Ja fa temps, vaig llegirme un recull de poesies fet per Jordi Cornudella sota el títol de "Maleïdes les guerres".
Aquest fragment, realment em va fer pensar molt, i em va encisar.
Realment m'encanta.
I realment, que cert que és.. tinc por, i sé que tinc por perquè ja l'he tinguda abans, perquè l'he patinda, perquè l'he sentida...

control...

2008-08-29T13:32:00.000-07:00

-Sopes?
-Noo!!
-Has berenat?
-Sí, clar, no fa massa.
-Què has berenat?
- mare, he berenat!

[deu minuts desprès...]

-Tu no has berenat!!!
-QUe si!
-no perquè hi ha encara pa al calaix...
-Qui t'ha dit que he berenat un entrepà?
( i és que ha anat a comprovar quanbt de pa quedava i d'embotit...)

I com això tot... tot el que faig està custodiat... ho haig d'explicar tot de tot...
Si marxo amb les amigues.. on he anat amb qui... a quines botigues he estat, on he pres algo.... és agoviant tant de control...

Avui tot tornant de treballar, he passat per davant d'un forn de pa i m'he comprat un crosant... la veritat és que mai menjo aquestes porqueries, però avui estava contenta no sé... i he tingut un desig!!
SI li dic a me mare que he menjat un crosant.. ja l'estic sentint tot el dia, que si no menjo fruita que si menjo fatal, que no faig els àpats que token... i és mentida... fruita si que en menjo, pero mai per dinar, sempre per sopar ( em ve millor) però ella vol que la mengi al mig dia.. i llavors em fa xantatges d'aquests morals... Jo al mig dia prefereixo un iogurt de postres...
I la veritat és que quan més a sobre m'està... més em ve de gust fer al contrari!

vacances

2008-08-29T12:55:00.000-07:00

i avui... comencen les meves vacancetes!
He estat tot el juliol i l'agost matí i tarda treballant en un casal d'estiu. La veritat és que hi he estat molt i molt bé amb els meus companys. Els grups de nens que m'han tocat, tampoc han estat malament tot i que a l'agost han estat una mica complicadets, però en general puc dir que hi he estat genial. El que passa és que... necessitava acabar ja... buff!! vaig acabar examens de la unievrsitat mentre vaig començar a treballar, amb la qual cosa, allò de dir vacances plenes... no n'he tingut. I avui, dia 29 d'agost del 2008 tinc festa! ueueueueue!!
No sabeu la sensació de llibertat que tinc! quina il·lusió m'ha fet quan han arribat les 7 de la tarda i hem repartit tots els nanos.
Malgrat que trobaré a faltar el matinar i l'equip de monitors, i perquè no dir-ho també trobaré a faltar els nanos... gaudiré d'aquests dies de festa que tindré!
I dilluns... rumb a tarragona per a matricular-me al master i per a buscar pis... ja que.. encara no sé pas on viuré XD

Cansada...

2008-08-26T12:29:00.000-07:00

Cansada...

Cansada de sentir com em trenco
cansada de que les teves paraules m'angoixin
cansada de que em facis sentir que no sóc res...
Cansada...

Cansada dels crits que em trenquen en mil troços
cansada de mirades plenes d'odi
cansada de veure com trasgiverses les coses per a sortir-ne ofanosa
cansada...

Cansada de plorar en silenci
cansada d'aguantar xàfecs tot i fer sol
cansada de pensar que algun dia això canviarà
cansada de sentir-me una vegada i una altra com amb rencor em convides a marxar tot i dir-ho perquè saps que no ho faré...

cansada de viure a la teva sombra
cansada de pensar mil vegades què haig de dir o què haig de fer per a no provocar un alderull
cansada de ser metòdica en tot
cansada de tu
cansada de vosaltres
cansada...

Perquè pots triar els amics, la parella, la casa, els estudis, el cotse, les fotografies... però no pots triar la família que et toca.

Plouuuu

2008-08-22T14:16:00.000-07:00

"La pluja m'ha portat records d'akell estiu..."
m'encanta la pluja... llàstima que avui hi havia uns concerts aqui al poble... i s'han suspès... OSTRES!!!!
però bé.. no passa absolutament res, perquè demà és dissabte i..TINC FESTA! ué!
Tornem a la pluja.
Mentre teclejo aquest escrit, del qual encara no en sé el producte final, vaig escoltant les petites-grans gotes d'aigua com reboten contra el terra. M'agrada. M'agrada imaginar-me sota la pluja. De fet he sortit al balcó fa res i he quedat xopa... i he entrat rient jo sola... ( si, a vegades ho faig això de fotrem a riure sola, però i què!). Els cabells em regalimen, la samarreta la duc enganxada a la pell i els pantalons pesen com mai!!!!
De fons sento una cançó d'albertucho "mi otro corazón", i m'agrada.
Veig que la pluja acaba de calmar la seva ràbia, i cau amb menys força... NONOOO!! que segueixii, a veure si es cansa XD Ara que ja m'ha fet la guitza... ara que continui caient, que ja em va bé. Puc passar-me estona mirant com xoca l'aigua amb el terra.
Les colegues em truquen i entre rialles ens diem: ei.. pasem de sortir avui, no? va.. no no.. ens quedem a casa que amb la que cau fa mandra sortir... i Res.. aqui estic... endollant el ventilador, en pijama i a punt d'anar a veure si fan alguna cosa que stigui mitjanament bé per la tele.
Que tingueu un bon cap de setmana!
Petonets

M'encanta

2008-08-17T12:05:00.000-07:00

Rebo sms: recorda que avui tens entreno. No faltis ja que he demanat pista per a tu.

Arribar a la pista.
1r pas: lligar-me els turmells. Despres d'11 esguinços, és el primer que faig abans d'estirar.
Després escalfo una mica, estiro bé i em poso els patins.
OHH! quin gran gust. Tinc tota la pista per a mi sola.
Poso música, avui he dut la BSO de "el pianista". M'encanta la música de piano.
Vaig lliscant per tota la pista, desplaço... sóc super feliç.
Començo amb els salts simples, i poc a poc vaig fen escala fins a arribar a fer tot el que feia abans.
Tenia tantes ganes de patinar... però tantes... que tot em sortia rodó.
Mentre patinava reia. Estava completament sola a la pista, ni porters, ni entrenadora, ni gent a le sgrades... però em sentia genial. Finbs i tot salts que altres dies no faig perquè em fa por fer, els vaig fer dijous passat... em sentia capaç de tot. ( cal comentar que fa anys que he deixat de patinar i k ara ho fig molt esporàdicament...)
De cop, mentre patinava em vaig emocionar. Vaig recordar tots els grans moments que m'ha donat aquest esport, iem vaig posar a plorar.... m'agradaria tant continuar... però no pot ser.
A part de les lesions, hi ha els meus pares, que cada cop que torno a patinar em fan la vida impossible. I tothom em diu, ja ets gran passa.. però és que no és tant fàcil.
Llavors mentre patinava i em queien les llàgrimes, vaig imaginar-me l'any vinent, a Tarragaona, lluny del meu poble, lluny de la meva pista, lluny dels meus patins. Que dur! La única cosa que imaginava que trobaria a fltar eren els meus patins, la meva pista, el meu patinar. Però de cop vaig tornar a la realitat del moment, i era feliç sabeu, només volia riure. I ballar, i fer passos, i tirar dobles i fer piruetes i riure a carcajades. Riure rure riure... no parava de riure.
I... un altre cop vaig divagar. Aquest cop em vaig imaginar que les grades eren plenes. Vaig imaginar-me en un campionat. Em cridaven a pista. I vaig començar a fer el meu curt ( el curt és un dels programes que s'executen en competició on els integratius que es fan venen més o menys marcats, és a dir, tots els participants fan integratius del mateix tipus).
Uahh!! com vaig gaudir!
Vaig silenciar mentalment la música de piano que sonava de fons, i de cop vaig imaginar-me la meva música. Que fort que el sentia, era el tango! El meu tango, aquell que tanta força em donava a la pista, L'últim curt que vaig fer. Què segura em sentia!!
Encara recordo un coreògraf que ens va retocar la filera de passos el que em va dir:" pensa que aquest és el teu tango, aqui estas tu! tu manes! Tens tots els tius als teus peus, però cap t'interessa, perquè només brilles tu!! ( diguem que aquesta era l'escenificació d'aquell troç de muntatge). Buff! aquella música era indescriptible!!
Vaig acabar morta a la meitat del curt (jejejej), ja que des dels 18 anys que no el feia i que no entreno discos, i cansen moltíssim.
vaig estar dues hores a la pista, dues hores que em van passar volant.
Crec que mai oblidaré aquest dia, em va fer sentir bé amb mi mateixa, em va fer sentir viva, em va fer sentir il·lusió. Aquella il·lusió que creia perduda.
I tot i que ja no pugui patinar, sé que és la meva vida, sé que és allò que em fa ser feliç, allò que em fa sentir bé.
M'encanta aquest esport.

P.D. Demano que perdoneu les incoherències que hi ha, però aquest escrit l'he fet al word com si sigués una pluja d'idees mig redactada per a després fer el post, però m'ha fet gràcia com ha quedat i he decidit penjar-lo tal qual.

EL MEMEEEE

2008-08-17T07:47:00.000-07:00

I AVUIII, FARÉ EL MEME QUE EM VA PASSAR LA NITS!

iams k surt.

1. Una pel·lícula: Apocalypse now (d’n Coppola). La meva culturilla cinematogràfica és pèssima, però aquesta pel·lícula la trobo boníssima, imés encara si abans t’has llegit “El cor de les tenebres” de Joseph Conrad, que és el llibre en el que està inspirada la PELI. Ens la van passar fora d’horari lectiu a la universitat i em va encantar.

2. Una cançó. Después ( d Bebe i Delinqüentes) à Va ser una cançó que em vaig fer molt meva abans de marxar a Granada els nou mesos que va durar l’intercanvi.

3. Un llibre: “Si això és un home “ de Primo Levi.

4. Una cosa que et faci ràbia: Despertqar-me 5 minuts abans de que em soni el despertador ( jajajajajajajjajaja)

5. Una cosa que t'agradi molt: Patinar. M’encanta aquest esport.

6. El teu plat preferit. Truita de patates.

7. Una beguda que t'agradi. L’aiguaaa!! Sembla un tòpic però m’encanta. Amb alcohol... Mojitooo, Rebujitoooo. I snse alcohol i k no sigui aigua.. NESTEA! jajajaja

8. Una col·lecció. Postals! Sempre demano als meus amics que m’enviin postals des d’allà on estiguin de vacances.

9. Una raresa. Compensar la dreta i l’eskerra XD M’explico, quan pujo les escales de casa... ha de ser equitatiu: si hi ha 20 esglaons, 10 han de ser amb la dreta i deu amb l’esquerra XDD

10. Un desig. No perdre el somriure

Recordant moments de fa un parell d'anys

2008-08-09T12:20:00.000-07:00

Discover Lucie Silvas!

Em sona el despertador, és aviat. Poso la llet al microones... realment m'agrada més la llet escalfada al cacharro, però no tinc temps, m'he aixecat amb el temps just, i mentre deixo que passi el minut que necessita per a escalfar-se em vaig vestint. Ho enllesteixo tot en un moment, em rento la cara, les dents,i em pentino.
Tanco la porta d'un cop i surto corrents. "Buff" avui l'ascensor triga més del compte, però són 7 pisos... ja l'espero.
Surto del portal caminant, miro el rellotge... queda un minut per a que passi l'autobús... m'afanyo a caminar ràpid, el veig de lluny, començo a correr... vaja... l'he perdut! Entre mi penso: perquè no t'aixeques 5 minuts abans? però m'autocontesto amb un: buff... tinc massa son com per a matinar 5 minuts més...
Tinc dues opcions: o esperar al seguent autobús, o anar caminant fins a l'estació de trens. Tot em surt malament avui. La llet l'he escalfada més del compte al microones i no me l'he poguda beure del que cremava, l'ascensor ha trigat perquè dues veïnes xerraven a no sé quin pis i estaven aguantant la porta, he perdut l'autobús.... intento agafar el tren que em toca? vaa... si... més coses no poden fallar avui!!
Decideixo anar caminant fins a l'estació, total é sun passeig que es pot fer bé. Arribo i.. merda!!! A la T-10 no hi queda cap viatge i el tren passa ja mateix... agafo aire, el deixo anar i penso... deixa-ho estar...agafa el seguent.
Pel següent tren queden exactament 18 minuts. M'assec als bancs de l'andana i em poso l'mp3. Sona "ara" dels lax'n'busto... i vaig recreant la imatge que la cançó m'insinua:

"Ara si que sento el pas del temps,
Vull anar despresa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
Cansat sempre de perdre el temps i d’esperar,
D’esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren,
desitjar creuar la porta,
i veure que per fi em triat el mateix camí.
Se que amb tu podré somiar per sempre més,
Fer-ho tot realitat.
No hi ha un reco del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu. "

i em visualitzo allà, asseguda i sola, a l'andana, amb ganes de plorar i pensant... la cançó segueix però ja no l'escolto... la sento de lluny mentre el recordo. Passen trens per davant meu, a l'andana del davant, aquella que no haig d'agafar... i a cada finestra m'hi veig reflexada. I mentre penso en ell el temps s'atura. I mentre penso en ell em pregunto si pensarà en mi ni que sigui per un moment, i de cop és com si una ràfega d'aire em donés un mastegot i em fes despertar d'un somni, i penso que no, que segur que no, que m'ho faria saber d'una manera o d'una altra... i m'enfado amb mi mateixa per dedicar-li tant de temps, i m'entristeix pensar que potser mai l'oblidaré.
Decideixo canviar de cançó, però ja res és igual, totes em porten allà mateix.
Arriba el meu tren, intento entrar entre la multitud. Avui he tingut sort, he trobat un seient lliure i un VintMinuts amb ell. Agafo el diari i el llegeixo. De tots aquests diaris gratuïts és el meu preferit, m'agrada fullejar-lo de camí a la universitat. Mentre el miro se m'oblida allò que havia estat pensant minuts abans.
Arribo al destí, que em toca avui? Història del món modern! Afanya't Nineta, que com no arribis a temps...
Creuo mitja autònoma per a arribar a lletres i veig al professor de lluny que està a punt d'arribar a classe. Faig una mega carrera, arribo amb ell a la porta i em diu en to simpàtic: Uy! te ha ido de poco ehh!! respira un poco!! i jo li deixo anar un..."sii!! pero aqui estoy! ( cal destacar el fet que si entres darrere seu no et deixa entrar a classe!).

P.D. No sé si s'haurà penjat la cançó. ës de la Lucie Silvas, com no he trobat la d'Ara.. doncs he penjat aquesta, que també m'evoca algo semblant.

Els meus turmells... i jo...

2008-08-09T00:43:00.000-07:00

ja estic fins als nassos!!
No puc fer res... a la que faig una mica d'esforç.. s'em tornan a inflar el turmell i els genolls em fan molt de mal...
Entre els dos peus m'he fet 11 esguinços... i ara farà un any i mig que no m'en faig cap, però abans d'ahir vaig notar que el turmell dret em molestava una mica, però vaig continuar com smpre... desprès em vaig quedar a patinar una estoneta ( poc perquè em feien mal els genolls) i ahir al matí em vaig aixecar amb el turmell super inflat, com si tingués un esguinç...
Em desanima molt això, perquè no puc fer res....

Segurament pensareu: si vas notar que et molestava una mica perquè no vas parar? doncs perquè és habitual en mi que em facin mal... i si parés a la mínima... mai faria res d'esport... només amb el canvi de temps ja em fan mal.. així que no li vaig donar importància.
En fi... marxo a passejar el gos.

Els somnis

2008-07-29T04:40:00.000-07:00

Ostres...!! no sabeu la il·lusió que em van fer els vostres comentaris, pensava que ja ningú entraria aqui ejjejeje!!
I parlant de somnis.. ultimament els recordo tots.. i.." a cual más raro!"
Avui he patit moltíssim...
Resulta que es veu que anava caminant amb els meus amics camí de no se on... i em creuava amb algú que coneixia i només que em deia.. corre...!!! fuig...!!! marxa!! que et persegueixen... que no t'atrapin!!! i m'he passat tot el somni corrents d'un cantó a l'altre fugint no se ben bé de qui, però era algú que no em volia pas cap bé es veu... tenia la sensació com si algú volgués acabar amb mi.. en fi.. molt extrany, perquè jo només recordo la sensació de correr i marxar i fugir...
Uahh!! com són els somnis eh!!!
En el fons m'agrada recordar-los i intentar entendre que em diuen.

En fi... avui serà un dia bastant cansat, perquè treballo en un casal d'estiu i pel matí he anat a la platja amb els nanos... i per la tarda també em toca platja i.. vale si! m'encanta la platja, però.. també cansa un munt!!!
AINS!!!
ejejejje
sort que tinc uns bons companys i és entretingut tot plegat!!

Un petonet blocairesssss!!!

P.D. quan poseu cançons.. com ho feu?? ( ske sóc una mica desaastre amb això jo.. i no sé pas com es fa XD)

i avui... he somiat amb tu

2008-07-26T11:41:00.001-07:00

Ja fa dies que somio amb gent que conec, però avui.. avui he somiat amb tu.
Suposo que el fet de veuret sovint ha fet que creen un vincle de complicitat que només nosaltres sabem.
I ara que hi penso... m'agrada recordar com m'acariciaves els cabells, i com resseguies la meva pell mig jugant mentre m'anava endormiscant.

Tindrà algun significat aquest somni? M'estarà dient alguna cosa que hauria de saber?
Esperaré a demà, que ens tornarem a trobar...

Sento no haver escrit res

2008-07-22T13:00:00.000-07:00

Ais.. feia dies que no escribia, però puc dir-vos que si que m'he passat pels blogs i us he llegit.
Buff...
Vaig estressar-me tant amb la universitat que em vaig saturar.. però ara si que puc dir que.. SÓC LLICENCIADA!! uéee!! estic super contenta!!!!!
Bé, dons aquest estiu de moment ha començat amb molt bon peu. El 30 de juny vaig començar a treballar al casal d'estiu ( sí, al mateix on he estat els darrers 5 anys) i bé, matí i tarda amb nanus... tot plegat fa que a les 10:30 del vespre estigui petadíssima i em quedi dormida de seguida.
Una altra cosa que em fa gràcia d'aquest estiu és que estic moreneta!! ueueueueueu!! clar..cada dia vaig a la platja amb els nanos.. ja sigui pel matí o per la tarda.. i claaar... així estic!!!! jejeje ( per ser jo.. estic mulata.. si ho mires sense ser jo.. tinc color i prou XD).
Així doncs.. el meu estiu ha començat sent "el casal"...!!!
El primer cap de setmana de juliol vaig estar a tarragona, a casa de me germana.. i ella estava d'oposicions ( que per cert les ha aprovades, qué béee!!) i jo repassant per l'examen que tenia el dilluns seguent!
El segon cap de setmana.. vaig anar a l'acampada jove jejejej, com que ballàvem i teniem l'abonament gratis... vam aprofitar tots els dies.... vaig trobar-me amb ple de gent que feia mil que no veia.. i vaia festivaleeet! ejjejeje
i aquest cap de setmana passat...doncs dinar familiar dels meus tiets que feien 25 anys de casats... ( i notar com les mirades d'alguns familiars sem clavaven pk sók una de les cosines que no té xicot jejejeje i smpre smpre m preguntenn "agrsrsrsrrsrsrsr")
I aquest cap de setmana.. és festa major al meu poble.. i avui comencen els focs.. i les Barrakes... la veritat és que he estat desconectada de tot i de tothom... nse.. a veure si conecto de nou!!
Ja us aniré explicanttt!!
Aiiiis!! trobava a faltar escriure, però a la vegada no tenia ganes de fer-ho... quina sensació més extranya que patia... en fiii!! espero no trigar tant a la propera!!
Petonetss

què ens espera?

2008-06-15T06:54:00.000-07:00

Fa poc més d'un any, vaig escriure això... avui ho he tornat a llegir.. i m'ha vingut de gust penjar-ho aqui.

"El que controla la ment, ho controla tot..." i que cert que és.No hi ha res pitjor que sentir-se dominat, abatut per allò que un no desitja. Aixecar cap i caure sense poder ni tan sols intentar no ser derrotat. Creure que no hi pots fer res, sobretot creure-ho, i que això sigui el que no et deixi veure més enllà.Obrir els ulls en la foscor, guiar-te per instint...sabeu? molt tòpic tot plegat... però mai funciona. Si no hi veus sempre acabes ensopegant, o simplement no avançant.Potser no hi ha massa a dir... potser hi ha tant que per molt espai que hi hagi acaba quedant curt i decideixes no començar per no deixar-ho a mitges.-Com arribar a saber quin camí triar? un pas en fals i la comunitat a la merda... perilla la teva integritat física... la mental ja està perduda... -Com refer allò trencat? petites partícules buides de contingut cobreixen els forats deixats en el tot... ja se sap.. quan t'ho jugues a sorts vas "a tot o a res". Un joc és un joc... no li donis més voltes... però i la realitat? també és un joc? Daus al taulell... un 6... avui no has tingut sort... tres torns sense tirar (encara gràcies... podies haver hagut de tornar a començar) Sempre hi ha alguna cosa pitjor que la que t’ha tocat, i com molt encertadament ens deia el gran PENEDO(un profe que vam tenir): " restem esperant a que alguna cosa exterior a nosaltres mateixos doni sentit a la nostra vida". I ara resultarà que tot és una roda, i que el peix es mossega la cua, i que hi ha nord i sud.. i per consegüent est i oest. I que el sol no pot existir sense la lluna "grans egipcis... tranquils... cada nit la serp es menjarà a ra... però aquest eixirà de bon matí altre cop". Sol i Lluna.. ying-yang...el chi i el tao... l’equilibri! I sí, això és.. intentar que es mantingui l’equilibri..."

ai l'anglès....!! XD

2008-06-14T04:53:00.000-07:00

Bé, l'altre dia, vaig anar a estudiar a la Biblioteca i en sortir vaig dir-me: vés a comprar que tens la "nevera" buida!
I.. si sí... així ho vaig fer... vaig passar per davant d'un Mercadona i hi vaig entrar... la meva sorpresa va ser veure les estanteries cruelment saquejades. Volia llet... i em vaig haver de comformar amb l'únic brick de llet que quedava...de la marca "X", i és que... no podia no anar-me bé aquella marca ja que era la única que quedava!! Així amb gairebé tot... a la zona del pa ( que ja em direu quina gràcia té aquell pa que trenta minuts després de sortir d'aquell forn és pa-xiclet!!) doncs això, a la zona del pa.. la gent semblava boja... vaig veure un parell de dones amb 8-10 barres de pa... dient "claro.. por si se termina..." A mi, la veritat és que em va fer molta gràcia tot plegat!!
Em vaig dedicar a passejar-me pel supermercat i anar rient de les situacions insòlites que anava veient.
En fi.. vaig comprar les 4 cosetes que necessitava ( i que gaudien d'existències XD) i just quan estava a punt de marxar... em para una noia i em pregunta en anglès que com és que esta tot tant buit!!!
Uahhhh!! quina impotència.. l'entenia però no sabia com explicar-li... decididament l'anglès no és el meu fort... al final en una specia "d'anglès-indiu" vaig mig explicar-li de què es tractava... crec que em va entendre.. però no sé pas...
Així que.. m'he proposat una cosa per aquest estiu:
Com que ja he fet gairebé tots els examens que tenia per aquest any.. i estat tots aprovats tret del que faré el dia 19 ( que encara està epr fer...), si aprovo el del dia 19 ( seré llicenciada ueeeueueu) a l'estiu faré anglès!!! ejjejeje Ni que sigui repassar allò que en principi se per a apuntar-me a l'estiu a una acadèmia o algo!!
Mira que no m'agrada gens eh... però... sé que és necessariii!! I ja no ho puc allargar més... ( ja m'he escaquejat prou XD)
En fi... vaig a continuar fent el treball que haig d'entregar conjuntament el dia de l'examen.
Que tingueu un bon cap de setmana!!

síiiiiiiii!

2008-06-03T12:51:00.000-07:00

Estic contenta... de moment avui ha sortit una nota d'un examen que creia que m'havia anat fatal.. i resulta que m'ha anat prou bé!
Tinc ganes d'acabar, tinc ganes d'aprovar-ho tot i de llicenciar-me ja... en tinc moltes ganes!Tinc ganes de començar una nova etapa l'any vinent ( si tot va bé) a Tarragona.
Tarragona, que dir d'aquesta ciutat? Si fa uns anys m'arriben a dir que acabaria planejant-me una estada allà... m'hagués rigut a la cara de qui m'ho hagués dit (jejeje). Era anti-Tarragona... de fet encara no sé ben bé perquè... però sempre l'he anomenada "can ranci". Bé.. si ho sé... és el que té conèixer gent d'allà i que sigui rància XDD.
En fi... avui m'he despertat preocupadíssima, perquè haia somiat que la professora parava la classe per a prehguntar-me si era jo "tal" i dir-me que quin desastre d'exàmen havia fet... i quan he vist per inet que estaven les notes penjades i he vist el meu 8... uahhh!! no sabeu el que m'he alegrat... em preocupava tant...!
En fii, que si.. que les coses sembla que van bé!
Que el post de l'altre dia, de momen ha quedat soterrat!!
:):):):)

Tu...

2008-05-26T14:37:00.001-07:00

No sé que tens que fas que no em pugui oblidar de tu.
M'has fet patir més que ningú però no obstant això, crec que t'estimo. Em dol el fet que m'ignoris, que no em facis cas. Em torturen les teves paraules que mai deixes clares... "estic genial amb tu(quin és el però?) No hi ha però, pro si moltes coses (quines coses?)... <--i que no ho contestis... i que actuis com si res.. i no veuret mai... i deixar que tot caigui a en l'oblit.
A vegades em pregunto: com puc ser tant pàmfila de seguir emmirallada per tu... i em fa ràbia no poder evitar-ho. Em fa ràbia que l'últim cop, al cotxe estigués tant bé amb tu... em fa ràbia pensar que podia haver-ho evitat i ara no li donaria més voltes... em fa ràbia sentir el que sento en silenci, perquè sé que no arriba en lloc... intueixo que no vols que arribi enlloc... però em fa ràbia sospitar que potser et passa algo semblant... no ho sé... em fa ràbia que no siguis clar.. i que quan et colli perque ho siguis desapareguis....
Necessito oblidar-te.. i no se com fer-ho. Necessito que algú altre ompli el buit que em deixes... necessito sentir el que sento per tu per algú altre... necessito obrir els ulls i veure més enllà de tu...

I mentrestant, m'empasso les llagrimes que de tant en tant sembla que m'ofeguen, perquè no tinc prou valor per a oblidar-te...

Recta final

2008-05-25T06:57:00.000-07:00

Darrer any de carrera... cursant el CAP i amb espectatives de fer un Master l'any vinent...
Confusió.. si.. tenia entès que havia d'entregar uns treballs d'aqui un mes.. i van resultar ser pel 28 de maig.
Un cap de setmana amb molt d'estress, nervis, neguit, i sentiment d'inferioritat davant de tot.
DIlluns una exposició d'un treball que tinc a mitges.. i que no ser fe... dimarts examen del CAP, que no m'ho he pogut ni mirar ( és amb apunts.. pro a kual peor...) i dimecres un examen que me l'han canvait de dia per a que si l'aprovo, em pugui llicenciar.... no sé.. ho veig tot tant tant tant TANT!!!!!!
necessitava escriure ni que fós una parida aqui per tal de deslligar-me d'això per uns instants.
Només tinc ganes de plorar i de que passi tot. Sé que és uyna xorrada i que potser si m'hagués organitzat millor això no em passaria... però no sé... UAGHH!H!!!!!! em tremolen les cames i la veu...
Men vai a fer resums!

Una trucada...

2008-04-27T12:19:00.000-07:00

L'altre dia em va trucar un amic super aviat... molt aviat! jajaja de fet em va trucar per emprenyar-me, però al cap i a la fi em va alegrar el dia.
I és que els amics... són aquells que et saben demostrar que hi són... almenys quan penses que estas sol en aquesta vida... pk de baixons.. tothom en té.
Farà dues setmanes, em vaig emprenyar amb "el meu millor amic"... només em busca quan té problemes.. i mai té un moment per a quedar amb mi.. això si, per explikar-me pel msn que ha kedat amb tal, amb pascual i amb una noia que anava amb ell a classe però que fa com dos anys que no veu... per això si que té temps.. Però.. això sí, segons ell, sóc una de les seves millors amigues...
I després d'estar-se més de mig any fora, havent estat prèviament un parell d'anys fora i tornanr per les vacances... portava per aquí un mes i mig... i vam quedar 15 minutets.. perquè la seva xicota l'havia deixat... i va marxar perquè arribava tard a classe...
En fi... estic super decebuda amb ell. Però tonta de mi, que quan té problemes els hi soluciono...

Un troç de mi...

2008-04-07T15:34:00.000-07:00

Primer dia...
primers moments...
primeres impressions...
Tornar va fer que enyorés encara més allò que havia tingut entre mans.. ni que sigués per uns moments.
10mesos fa que vaig tornar... i encara espero obrir els ulls pel matí i sentir que sóc allà. Que sortiré a passejar per aquells carrers. Que em trobaré amb aquella gent. Que montarem la propera "festa mojito". Que res em farà dubtar... que seré jo. Que agafaré un llibre i aniré als jardins del Triomf, que pujarem al mirador a contemplar l'alhambra... que passejarem per gran via amb sierra nevada de fons...
Suposo que ho tinc idealitzat...`però per mi va ser tant... i tb suposoque allò va ser tant pq aqui em falta alguna cosa quem'ompli.